La cultura japonesa ens ha regalat – a més d’una fantàstica gastronomia -una manera d’entendre la vida, una preciosa escriptura, una gran cultura del treball i la responsabilitat. Conceptes japonesos pràcticament impossibles de traduir i que dificilment s’entenen en un altre context, com Komorebi  “la llum del sol que es filtra a través de les fulles dels arbres”.

Un d’aquests conceptes es kaizen. Kai, en japonès “canvi”. Zen, “bo”. Canvi bo, canvi positiu.  Però ha arribat a nosaltres, sobretot a travès de la cultura empresarial, a travès de la seva derivació “millora continua”. Aquest concepte s’atribueix a un estadístic americà, Edward Deming, visionari en el seu temps del sistema de qualitat i la seva aplicació pràctica. Aquest professor va ser convidat a Tòkio, on va formar centenars d’enginyers. S’el considera l’ideòleg del renaixement de la industria japonesa després de la II Guerra Mundial.

La seva metodologia és simple. En lloc de proposar-se grans reptes que poden desanimar, proposa petits canvis, petites passes fàcilment assolibles, que un cop superats sí que suposaran un gran canvi.

S’acosta el nou any. I, amb ell, inevitablement arriben els bons propòsits: el gimàs, la dieta, deixar de fumar… Així que potser és hora de començar a posar-lo en pràctica:  a la feina o a casa. No pretenguis còrrer 10 km el dia 1 de gener: Trota una mica el primer dia. Surt a còrrer un parell de quilòmetres. En unes setmanes en faràs 10. I en uns mesos estaràs intentant millorar el temps.

Sort!